Esacapada a PINDAYA

Encara estem a la Venecia de Myanmar, venecia ? doncs si, des que vam arribar que les carreteres no estaven per tirar coets i vam haber de fer una mica de tomb, pero ara ........... tots els carrers estan inundats, als bars ( per anomenar-los d'alguna marena) les cadires suren , semblen barres d'aquells hotels de pulsereta, on asseguts al tamboret et refresques el peus!!!








A casa notra tres centimetres d'aigua ens esfareeixen i aqui, fa tres dies que els carrers tenen mes de 25 centimetres d'aigua i ningu s'inmuta, es pugen les faldilles i poca cosa mes.

El dimecres vam dormir una mica mes............. , eren les 7 del mati quan agafavem el taxi per tal d'anar a Pindaya, una petita poblacio a uns 50 kilometres mes o menys, pero ens va costar mes de tres hores arribar-hi.



La nostra guia particular, la Nye ye tambe va venir i va aprofitar per fer unes compres al mercat del poble de la vora, cosa que a nosaltres ens va anar de fabula.















Despres de uns horetes de viage per camins de terra on tot era tant sorprenent que haviem de fer parar el taxi cada dos per tres................















vam arribar a Pindaya, una increible cova amb mes de 8000 budes,









Nomes sortir, la Nye ye ens va portar a un taller de paraigues tipics , fets de bambu i paper, increible com feien el paper, pero el mes sorprenent com fabricaven tot el mecanisme.

I per aquells que el que mes os intriga el menu ................. vam anar a dinar, uns rotllets de primavera, unes verduretes amb bolets i gambes , uns espinacs saltejats amb bolets picants i .... mes verduretes saltejades amb soja!!!!!
Ja tornem a tenir gana nomes de persar-hi.